Ja des del paleolític es té coneixement de nuclis habitats dins la zona que actualment ocupa el terme municipal. Durant l'època medieval, Llagostera -només configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia l'any 1375.
A partir del segle XVIII gràcies a una prolífica indústria surera, que va ser durant molts anys el motor de l'economia, Llagostera no ha deixat de créixer fins a convertir-se avui en un municipi de més de 6.000 habitants.
La plaça del Castell acull, des de l'any 1982, un monument que recorda els temps en què la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va se concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l'any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial.
El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes càrregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793.
L'església de Sant Fèlix data del segle IX, tot i que les restes del temple original són ben escasses. De l'altar construït a finals de segle XV, dedicat a Sant Julià, no en queda cap vestigi, així com tampoc del retaule major barroc que va ser destruït per la guerra civil. Actualment el temple, de façana barroca, està configurat per una nau gòtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dècada dels 50, és obra de Pere Falcó i Golondrina. Fa uns anys, l'interior de l'església ha estat netejat i restaurat.
El barri de Reramur il·lustra perfectament la configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els límits del poble a l'entorn del castell i l'església.