Isabel Vilà i Pujol ( 1843-1896) va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el diputat Caimó del "Foc de la Bisbal" (1869). I per aquesta causa també CarIes Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna.
Tanmateix, Isabel Vilà no fou simplement una militant republicana, sinó que va tenir presència en la implantació de la "Primera Internacional" (AIT) al Baix Empordà i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors a Llagostera.
La seva participació en la campanya de "Fora Quintes", la sol·licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera la varen fer una dona paradigmàtica en el seu temps.
Després de la caiguda de la I República i la persecució de "La Internacional" pel nou règim, l'obligaren a exiliar-se a Carcassona. Però allà va poder estudiar i formar-se com a mestra. L'any 1880 retorna a Catalunya i continua la seva activitat compromesa.